Avui, 17 de març, és el dia de la poesia catalana a Internet. És tan difícil triar la que més ens agrada, que n'hem cercat una de diferent. Perquè ciències i lletres es troben en l'examen poètic de la vida. I perquè el català és llengua de ciència i de lletra des de bon principi.
Nocturn de Cracòvia i Praga
A Copèrnic i Kepler
Tot més clar si gira tot entorn del sol.
Esfera, políedre, esfera...: òrbites, planetes.
Jo estimava el cercle, escoltava les esferes,
he sentit grinyols i he trobat el·lipses.
... o pura indiferència?: flamarejar sense cap ull, arroentar
sense cap pell, rugir en una mètrica d'espai inconscient,
cremar per pur i simple perquè sí, sense sentit i sense
absurd, sense bé, sense mal ...
Tot més trist si no sóc centre?
Tant se val. Déu sap on sóc.
... I tu voldries de vegades ser dur com la pedra: immutable i
tranquil, indiferent i sòlid, perdurable; pressenteixes que el
camí de sorra no té final...
Qui apunyalà la simetria? La pedra
no fa un arc, fa una paràbola.
El fred és una dansa de políedres i fiblades.
La calor és un martelleig d'esferes diminutes.
David Jou, Les escriptures de l'Univers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada