jugar

Avui és el dia internacional del joc i aquí a Alemanya ja ens han avisat, que avui els nens tenen el dret de fer tan soroll com vulguin i que pobre d'aquell que es queixi.
Pobre d'aquell que es queixi avui, que altres dies sí que la justícia li pot donar la raó i foragitar places de joc i fins i tot llar d'infants del cantó de casa.
Si el soroll passa de la mesura permesa (i quins crits d'infants al pati d'una escola no son eixordadors?), la llei (només a Berlín enguany han fet una nova llei que exempta el soroll d'infants jugant d'aquesta norma) dóna la raó a qui es queixa per excessiu soroll.
Sort que la societat civil s'uneix per tal de canviar les lleis a mesura que els hàbits canvien i no esperen només la iniciativa dels polítics.

soledat

El sol brilla 

com si res hagués passat,

però el cor no canta 

com faria altres vegades.

La tristesa somorta

s'ha ensenyorit del pou

i et fa mirar el sol 

des d'una altra posada.

La bellesa de la llum

no esdevé esclat de joia;

un no saber què tens

                   sabent què tens

t'estanca.

                            EAP

expectatives

Són molt fàcils de crear, les expectatives. Només t'adones del grau que han agafat quan el desencís, que neix del xoc que suposa la confrontació amb la realitat, mica en mica t'omple.

I no parlo del país, ni dels polítics, ni de la llengua.

Només parlo d'una ciutat.

Potser és que la guia l'havia maquillada, o potser és que veníem de dues ciutats magnífiques, potser és que n'esperava massa.

El cas és que les expectatives fan que ara digui que no m'agrada.
Que potser amb la cara neta i una mica menys de deixadesa,
Liège podria ser més maca.

fent pila

Apareixen de cop i volta en els llocs més insospitats.
Pacientment els retorno al seu lloc i aleshores m'adono que es procreen i multipliquen a nivell exponencial.
Els que endreço no són els que em creia reconèixer, sinó uns de bessons, exactament iguals.
I així anem fent pila, a casa, de bolígrafs;
mentre es queixa que a la feina li desapareixen tots.

maig

S'ha acabat l'abril i comença el maig. Un maig de moment regalat, es veu que la dita catalana també funciona a Freiburg. I no només regalat sinó fred. Ens esperen els sants gelats: Pancraci, Servaci i Bonifaci. La versió alemanya dels nostres barbuts però amb la mala sort de no ser al gener sinó a ple maig, del 12 al 14.
Al balcó el roser està mullat. Les tulipes ja es marceixen però les tomaqueres no s'acaben de fer. I ara amb aquest fred no sabem com reaccionaran les pebroteres que, de moment, no passen dels dos dits.